El Ple de la Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem, en la Sentència 426/2026, de 24 de juny, ha unificat la doctrina en relació amb l’article 172 del Codi penal i el delicte de coaccions en els casos d’ocupació d’immobles.
La sentència analitza una qüestió especialment rellevant per als propietaris: pot constituir un delicte de coaccions donar de baixa o interrompre els subministraments d’un habitatge ocupat?
La resposta del Tribunal Suprem depèn, principalment, de si la persona que ocupa l’immoble disposa o no d’un títol que legitimi la seva permanència.
Què analitza el Tribunal Suprem en aquesta sentència?
El Tribunal Suprem estudia si la baixa o interrupció dels subministraments d’un habitatge pot constituir un delicte de coaccions.
En el cas concret analitzat, el Tribunal considera que sí que es va cometre aquest delicte, ja que l’esposa disposava d’un dret legítim a romandre a l’habitatge i el tall del subministrament elèctric es va utilitzar com a mecanisme de pressió perquè abandonés l’immoble.
Ara bé, el Tribunal Suprem diferencia aquesta situació dels casos en què la persona que ocupa l’immoble no disposa de cap títol que legitimi la seva permanència.
En aquests supòsits, la sentència estableix que, com a regla general, la interrupció dels subministraments no constitueix un delicte de coaccions, sempre que es tracti d’una ocupació sense títol i la conducta del propietari no vagi acompanyada d’altres actuacions que puguin ser constitutives de delicte.
Quina diferència hi ha entre un “okupa” i un “inquiokupa”?
Tot i que els termes “okupa” i “inquiokupa” són d’ús habitual, jurídicament el que resulta determinant és l’origen i l’existència del títol que legitima la possessió de l’immoble.
En el cas de l’ocupació sense títol, la persona accedeix a un immoble sense disposar d’un dret que legitimi la seva possessió i actua amb voluntat de permanència malgrat l’oposició del titular. Aquest tipus de conducta pot encaixar, en determinats supòsits, en el delicte d’usurpació de béns immobles.
En canvi, en els casos que habitualment es qualifiquen com a “inquiokupació”, l’accés o la permanència inicial a l’habitatge es produeix de manera legítima, per exemple, mitjançant un contracte d’arrendament, una relació familiar o qualsevol altra circumstància que atorgui inicialment un dret de possessió.
El conflicte apareix quan aquest títol deixa de ser vigent o quan la persona incompleix les obligacions derivades de la relació existent i, malgrat això, continua ocupant l’immoble.
En aquests casos, no es tracta, amb caràcter general, d’un delicte d’usurpació, ja que l’ocupació es va iniciar legítimament. El propietari haurà d’utilitzar, habitualment, les vies legals corresponents per recuperar la possessió de l’immoble.
Es poden tallar els subministraments a una persona que ocupa il·legítimament un immoble?
D’acord amb la doctrina fixada pel Tribunal Suprem, la baixa o interrupció dels subministraments d’un immoble ocupat per una persona que no disposa de cap títol que legitimi la seva permanència no constitueix, per regla general, un delicte de coaccions.
Aquesta doctrina, però, no significa que el propietari pugui actuar de qualsevol manera ni que qualsevol conducta destinada a aconseguir el desallotjament sigui lícita.
La qualificació jurídica dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas i de la naturalesa de les actuacions realitzades pel propietari.
Per això, abans de donar de baixa o interrompre qualsevol subministrament, és important analitzar la situació jurídica de l’immoble, la relació existent amb els ocupants i les circumstàncies concretes del cas.
Una qüestió que requereix una anàlisi individualitzada
La STS 426/2026 posa de manifest que, en situacions d’ocupació, no totes les situacions són jurídicament equivalents.
La diferència entre una persona que ocupa un immoble sense cap títol que legitimi la seva permanència i una persona que inicialment disposava d’un dret de possessió pot ser determinant a l’hora de valorar les actuacions que pot emprendre el propietari.
Per aquest motiu, davant d’una situació d’ocupació o d’impagament, és recomanable no actuar unilateralment sense haver analitzat prèviament el cas concret i les vies legals disponibles per recuperar la possessió de l’immoble.
A Sensus Consultoria t’assessorem en la gestió jurídica de situacions relacionades amb arrendaments, ocupacions i recuperació d’immobles, analitzant cada cas de manera individual i ajudant-te a determinar quines actuacions es poden dur a terme dins del marc legal.