Aquesta setmana, el Parlament de Catalunya ha fet un pas rellevant en la tramitació d’una iniciativa legislativa destinada a limitar l’adquisició d’habitatges en les anomenades zones de mercat residencial tensionat. La proposta, impulsada pels Comuns i amb el suport del PSC, ERC i la CUP, pretén modificar la Llei d’Urbanisme amb l’objectiu declarat de combatre la compra especulativa d’habitatges i afavorir l’accés a l’habitatge habitual.
Què preveu la proposta?
La reforma permetria als ajuntaments dels municipis declarats com a zones tensionades incorporar al planejament urbanístic limitacions sobre la destinació dels habitatges adquirits. En essència, la finalitat és que les compravendes responguin principalment a necessitats residencials i no a operacions especulatives.
Entre les mesures més destacades es troben:
- La limitació de l’adquisició d’habitatges per part dels grans tenidors, que hauran de justificar que la compra es destina a habitatge habitual, segona residència o, en determinats supòsits, a edificis sencers destinats al lloguer.
- Els petits propietaris podran continuar adquirint habitatges per a ús propi, per a familiars propers o per destinar-los al mercat del lloguer dins dels límits de renda establerts per la normativa vigent.
- Les restriccions només serien aplicables als municipis declarats com a zones de mercat residencial tensionat, que actualment concentren gairebé el 90% de la població catalana.
Una iniciativa jurídicament controvertida
Des d’un punt de vista jurídic, aquesta proposta obrirà novament un debat jurídic que caldrà resoldre:
D’una banda, el legislador autonòmic pretén reforçar la funció social de la propietat, principi reconegut tant a la Constitució Espanyola (article 33) com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, utilitzant les competències de la Generalitat en matèria d’urbanisme i habitatge.
D’altra banda, diversos grups parlamentaris i representants del sector immobiliari han qüestionat la constitucionalitat de la iniciativa, argumentant que podria afectar el dret de propietat, la llibertat d’empresa i la regulació civil de les transmissions patrimonials, competències reservades en gran part a l’Estat. En aquest context Junts i el Partit Popular hagin anunciat la sol·licitud d’un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, fet que previsiblement ajornarà l’aprovació definitiva de la norma fins a la tardor.
Quin impacte pot tenir?
Si finalment la norma s’aprova en els termes actuals, Catalunya es convertiria en una de les primeres comunitats autònomes que limita no només el preu del lloguer, sinó també la finalitat amb què poden adquirir-se determinats habitatges.
Des del punt de vista pràctic, la reforma podria tenir conseqüències importants per a:
- inversors immobiliaris
- grans tenidors
- promotors
- notaris i registradors
- administracions locals, que haurien d’incorporar aquestes limitacions al planejament urbanístic
- persones interessades a adquirir un habitatge en municipis declarats tensionats.
Tanmateix, també és previsible que la norma sigui objecte d’impugnacions davant els tribunals si finalment és aprovada, especialment per les qüestions competencials i constitucionals que planteja.
Des de Sensus continuarem atents a la seva tramitació i analitzarem les implicacions jurídiques que pugui comportar per als operadors del sector immobiliari i per als particulars.