En el present bloc s’analitza si una pena d’allunyament imposada en un procediment penal pot modificar una custodia, ja sigui compartida o individual, acordada prèviament per un jutge civil.
La clau és la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Segona, de lo Penal, Sentència 109/2026 de 10 febrer de 2026.
- Supòsit de fet
El cas de la Sentència versa sobre un progenitor que va ser condemnat per impagament de pensions, però entremig hi va haver una resolució del jutjat civil que li havia atribuït la custòdia exclusiva dels fills a aquesta mateixa persona condemnada.
El problema de fons radica en que es va establir la pena d’allunyament al progenitor que va incomplir, fet que generava el dubte de què passaria amb el menor si s’imposava aquesta pena al progenitor que en aquell moment tenia la custòdia exclusiva.
- Conclusió de la Sentència
Enfront el supòsit de fet descrit anteriorment, la Sala Penal aplica el principi de l’interès superior del menor i la perspectiva de protecció de la infància i l’adolescència per decidir no imposar la pena d’allunyament. D’aquesta manera, introdueix una excepció a l’aplicació automàtica d’aquesta pena, entenent que, en casos concrets com aquest, la seva imposició podria perjudicar més el menor que protegir-lo.
- Punts clau de la sentència
Amb aquesta Sentència el Tribunal Suprem obre la porta a valorar excepcions segons les circumstàncies específiques de cada cas en els delictes contra les relacions familiars. Els punts claus a destacar són els següents:
- L’interès superior del menor ha de prevaldre en qualsevol decisió judicial.
- Les penes d’allunyament no es poden aplicar de manera automàtica sense analitzar abans les circumstàncies concretes de cada cas.
- La jurisdicció penal no hauria de deixar sense efecte, de manera automàtica, les mesures civils de custòdia si no existeix un risc real per al menor.
- Les relacions paternofilials només s’haurien de limitar quan existeixi: a) un risc real per al menor, b) antecedents de violència i/o amenaces, c) un perill per a la seva integritat física o psicològica.
L’Alt Tribunal aposta per una interpretació flexible i basada en l’interès del menor, fins i tot davant del caràcter aparentment obligatori de la pena d’allunyament.