El Consell de Ministres ha aprovat l’ampliació de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant la Violència (LOPIVI), una reforma que pretén reforçar la protecció de nens, nenes i adolescents davant qualsevol forma de violència i corregir fallades estructurals del sistema de protecció actual.
La modificació legislativa suposa un canvi important en la manera com les institucions hauran d’actuar davant casos de violència que afectin menors d’edat.
Escoltar els menors serà obligatori sempre
Un dels canvis més rellevants de la reforma és el reconeixement ple del dret dels menors a ser escoltats en qualsevol procediment que els afecti, independentment de la seva edat.
Fins ara, l’escolta era obligatòria únicament a partir dels 12 anys o quan es considerava que el menor tenia “maduresa suficient”. Tanmateix, aquest criteri havia estat qüestionat per vulnerar l’article 12 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de l’ONU, que estableix que els menors han de tenir l’oportunitat d’expressar la seva opinió en qualsevol procediment judicial o administratiu que els afecti.
Amb aquesta modificació, la veu dels nens i nenes passa a convertir-se en un element central en les decisions que impactin en les seves vides, especialment en processos relacionats amb custòdies, violència familiar o protecció institucional.
L’interès superior del menor “mai” serà conviure amb un agressor
La reforma també endureix la interpretació del principi de l’interès superior del menor. A partir d’ara, totes les resolucions judicials i administratives hauran de justificar expressament com s’ha valorat aquest interès i per què la decisió adoptada protegeix millor el benestar físic, psicològic i emocional del menor.
A més, el nou text incorpora de manera explícita que l’interès superior del nen o la nena mai no pot ser romandre o conviure amb una persona agressora o presumptament agressora.
Amb això, el Govern pretén evitar interpretacions que, sota l’argument de preservar vincles familiars, acabin exposant els menors a situacions de violència o risc.
Es prohibeix l’ús del fals Síndrome d’Alienació Parental
Un altre dels punts clau de la reforma és la prohibició expressa de l’anomenat Síndrome d’Alienació Parental (SAP) i de qualsevol formulació similar sense aval científic.
La llei estableix que cap informe públic o privat basat en aquest concepte podrà utilitzar-se en procediments judicials o administratius. A més, es permetrà recórrer resolucions que hagin emprat aquest tipus d’arguments.
El Ministeri de Joventut i Infància considera aquesta mesura fonamental per evitar que teories desacreditades continuïn influint en decisions que afecten directament la seguretat i la credibilitat dels menors o de les persones que denuncien situacions de violència, especialment les mares.
Límits a la custòdia compartida
El nou marc legal estableix que no es podrà acordar una custòdia compartida quan existeixin indicis que aquesta pot perjudicar la salut física, psíquica o emocional del menor.
Així mateix, si un nen o una nena manifesta rebuig cap a un dels seus progenitors, les autoritats estaran obligades a investigar les causes d’aquest rebuig i prioritzar sempre la protecció del menor.
La reforma afegeix, a més, que serà suficient amb el consentiment d’un dels progenitors perquè el menor pugui accedir a atenció psicològica, social o jurídica. La mesura busca impedir que un possible agressor pugui bloquejar l’accés a serveis de suport i reparació.
Més control per a qui treballa amb menors
A partir d’ara, no podran exercir aquelles persones que hagin estat condemnades per delictes relacionats amb la infància i l’adolescència, incloent-hi delictes de violència de gènere. Això afectarà especialment els sectors educatius, esportius i d’atenció social.
A més, es crearan de manera obligatòria torns d’ofici especialitzats en violència contra la infància als Col·legis de l’Advocacia, amb l’objectiu de garantir una assistència jurídica especialitzada i adaptada a les necessitats de nens i adolescents.