El dia 1 de gener de 2026 va entrar en vigor la Llei 11/2025 de 31 de desembre de 2025, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme. Entre altres mesures, modifica la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, activant a Catalunya la regulació dels lloguers d’habitatges per temporada i per habitacions.
1.- Lloguers per temporada.
Es defineixen com aquells que es destinen a satisfer la necessitat d’habitatge dels llogaters, amb independència de la seva durada.
- Tenen aquesta consideració els arrendaments subscrits amb caràcter temporal per raons professionals, laborals, d’estudis, d’atenció o d’assistència mèdica, de situacions provisionals en espera de lliurament d’habitatge o de retorn a la residència habitual, o per altres usos anàlegs.
Com a conseqüència podran tenir durades inferiors a la mínima establerta per Llei per als arrendaments d’habitatge permanent (en general: 5 anys si l’arrendador és persona física i 7 anys si és persona jurídica).
- Se’ls aplicaran les normes dels arrendaments d’habitatge relatives a la fiança, les garanties, la determinació i actualització de la renda, l’elevació de la renda per millores i l’assumpció de despeses generals i serveis individuals. També s’apliquen aquestes normes als contractes d’arrendament d’habitatge en què s’estableixi la durada però no la finalitat de caràcter temporal.
Per tant, en les àrees de mercat residencial tensat, la limitació en el preu del lloguer afectarà també aquests contractes.
- En el corresponent contracte caldrà deixar constància de la finalitat temporal de l’arrendament i acreditar-ho documentalment. Aquesta documentació s’enviarà a l’Incasòl en el moment de dipositar la fiança. Si no es deixa constància del caràcter temporal, es presumirà arrendament d’habitatge permanent (amb la corresponent durada mínima de 5 ó 7 anys).
- Així mateix, en el cas de pròrroga dels arrendaments temporals per causes acreditades, si l’arrendatari no ha acreditat expressament la causa de la temporalitat i que té la seva residència en un altre lloc, es considera sotmès al que disposa la LAU per a habitatge permanent i s’aplica el seu règim jurídic, inclosa la durada legal mínima, i el règim de pròrrogues a comptar de la data en què es va formalitzar el contracte inicial.
- I, per últim s’estableix que si el contracte d’arrendament no es prorroga però es formalitza un nou contracte amb la mateixa part arrendatària i sobre el mateix habitatge, el nou contracte resta subjecte a les normes dels contractes d’arrendament per a habitatge permanent, llevat que la part arrendadora acrediti degudament la pròrroga de les circumstàncies que causaven la necessitat temporal d’habitatge.
Veiem doncs, que per molt que sigui l’arrendatari qui ha d’acreditar la temporalitat, és molt important que l’arrendador actuï amb diligència per documentar la temporalitat, atès que les conseqüències de no acreditar-ho li afecten especialment.
- No tenen aquesta consideració i, per tant se subjectaran a les normes relatives a l’arrendament per a usos diferents del d’habitatge, els habitatges destinats a usos recreatius, de lleure, turístics o de temporada de vacances, tant si és temporada d’estiu com qualsevol altra temporada. Aquests usos s’hauran de fer constar en el contracte, i s’hauran d’acreditar documentalment, amb la obligació de remetre els documents junt amb el dipòsit de la fiança. També caldrà que l’arrendatari indiqui al contracte quin és el seu habitatge permanent.
Cal recordar que si l’habitatge es destina a ús turístic cal que compti amb la corresponent llicència i se sotmeti a la normativa específica.
2.- Lloguers per habitacions.
Es defineixen com aquells pels quals la part arrendadora s’obliga a atribuir a l’arrendatària l’ús exclusiu d’una habitació i el dret a utilitzar altres estances o espais d’ús comú de l’habitatge, a canvi d’un preu.
- Caldrà que els habitacions respectin els estàndards de superfície per persona i el llindar màxim d’ocupació de l’habitatge fixats per la normativa i especificats en la cèdula d’habitabilitat.
- S’estableix que seran considerats arrendaments d’habitatge i l’aplicació de les regles que li són pròpies.
- Si l’habitatge està situat en una zona de mercat residencial tensat, la suma de les rendes pactades pels contractes d’arrendament de vigència simultània en el mateix habitatge, no pot ultrapassar la renda màxima aplicable a l’arrendament unitari de l’habitatge.
La Llei 11/2025 també crea la comissió de supervisió dels Contractes d’Arrendament d’Habitatge, amb la finalitat de controlar i assegurar el compliment de la normativa, i la protecció dels drets dels consumidors i els equilibris contractuals, i reforça la inspecció en matèria de fiances dels arrendaments.
Cal recordar que la Llei 18/2007, de 28 de desembre estableix unes sancions molt quantioses per a infraccions en matèria d’habitatge. A tall d’exemple, són infraccions molt greus llogar un habitatge amb una renda superior a la establerta, o no fer constar la finalitat del contracte o fer-hi constar una finalitat simulada, falsa o fraudulenta, sent la quantia mínima de a sanció 90.001€.
És important doncs que compteu amb l’assessorament legal adequat abans de subscriure un contracte d’arrendament, tant si sou la part arrendadora com la part arrendatària.
L’equip de SENSUS quedem a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte que tingueu al respecte.