La Sentència del Tribunal Suprem 11/2025, de 7 de gener, analitza com s’ha de distribuir l’obligació de pagament de les diferents despeses derivades de l’ús i la propietat d’un immoble en els processos de divorci. La Sentència analitza qui ha d’abonar les despeses derivades d’un immoble després de ruptura matrimonial quan s’ha atribuït l’ús de l’habitatge a l’exesposa, i l’immoble és propietat de l’exmarit.
Diferenciació de tipus de despeses
La Sentència diferencia entre despeses derivades de l’ús i despeses derivades de la propietat.
Despeses derivades de l’ús de l’immoble:
- Subministraments (llum, aigua, gas, telèfon).
- Reparacions ordinàries.
Despeses derivades de la propietat:
- Impost sobre Béns Immobles.
- Despeses de comunitat.
- Despeses extraordinàries.
- Assegurança de l’habitatge.
- Millores i obres que afecten el valor de l’immoble.
Com s’assumeixen aquestes despeses?
El criteri general és que la persona qui te adjudicat l´ús de l’habitatge ha d’assumir les despeses derivades d’aquest. Per tant, les despeses de consum i reparacions ordinàries li corresponen a l’usuari de l’immoble.
En canvi, el propietari assumeix les despeses inherents a la propietat.
En quins punts actualitza la jurisprudència la Sentència del Tribunal Suprem 11/2025, de 7 de gener?
Si bé la Sentència 11/2025 manté la distinció entre despeses que deriven de l’ús i despeses corresponents a la propietat de l’immoble, s’han de tenir en compte els següents punts clau:
- Les despeses que com els serveis de llum, aigua, gas, telèfon…,han de ser assumides pel cònjuge usuari, si bé una part proporcional hauria de ser computada com a despesa dels fills als efectes de la fixació de la pensió d’aliments.
- Les despeses de comunitat e IBI són a compte del propietari de l’habitatge amb independència que de qui utilitzo l’immoble. Llevat que la sentència fixi que aquests pagaments ho són per qui ho faci servir.