Els sopar de Nadal i altres actes corporatius organitzats per les empreses no constitueixen un espai aliè a les obligacions empresarials en matèria de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe i altres violències sexuals. El caràcter festiu, voluntari o extern al centre de treball no exclou ni atenua la responsabilitat de les empreses davant de conductes constitutives d’assetjament.
Des de la perspectiva jurídica, convé recordar que el marc normatiu vigent imposa a les empreses el deure actiu de prevenció, actuació i protecció, que es fa extensiu a qualsevol activitat vinculada a la relació laboral.
- Extensió de la responsabilitat empresarial:
La Llei Orgànica 3/2007, per la igualtat efectiva de dones i homes, estableix en el seu article 48, l’obligació de les empreses de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral en el treball, especialment en l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, inclosos els comesos en l’àmbit digital, i aquesta obligació, no es limita a l’espai físic del centre de treball, ni a l’horari laboral ordinari.
Els actes organitzats, promoguts o finançats per l’empresa formen part de l’àmbit de responsabilitat empresarial, inclosos els dinars i sopars de Nadal o celebracions corporatives.
- Exemples de conductes constitutives d’assetjament en contextos festius:
En aquests entorns es produeixen amb freqüència conductes que, des d’un punt de vista jurídic, poden ser constitutives de violències sexuals o assetjament per raó de sexe, com ara:
- Comentaris de caràcter sexual o sexista.
- Insinuacions no desitjades.
- Contacte físic no consentit.
- Pressions, burles o humiliacions vinculades al sexe o al gènere.
El consum de l’alcohol o la informalitat del context no operen com a atenuants, ni per la persona que exerceix la conducta ni per l’empresa que omet el seu deure de prevenció i actuació.
- Gravacions, difusió d’imatges i vulneració de drets fonamentals:
Un risc a l’alça en aquest tipus d’actes és la gravació i difusió de vídeos o imatges sense consentiment, especialment quan contenen escenes de caràcter íntim, sexualitat o vexatori.
Aquestes conductes poden suposar:
- Vulneració del dret fonamental a la intimitat i a la pròpia imatge.
- Una forma de violència sexual digital o assetjament per raó de sexe.
- Un incompliment greu de les obligacions empresarials de protecció i confidencialitat.
La tolerància, minimització o falta d’actuació davant d’aquest tipus de fets exposa a l’empresa a responsabilitats com a mínim laborals, administratives i també reputacionals, especialment si no existeixen directrius clares ni una resposta immediata i diligent.
- Protocol i actuació: obligacions reals, no formals
Disposar d’un protocol davant les violències sexuals i l’assetjament sexual per raó de sexe, no és un requisit únicament documental, sinó que l’empresa està obligada a que el protocol sigui, entre d’altres:
- Conegut per tota la plantilla.
- Aplicable a tots els contextos vinculats a l’activitat.
- Gestionat amb garanties de confidencialitat, imparcialitat i absència de represàlies.
- Amb formació a la plantilla.
Per tant, els dinars i sopars de Nadal, no suspenen els drets fonamentals de les persones treballadores ni les obligacions legals de les empreses. La prevenció de les violències sexuals s’ha d’integrar també en els actes corporatius, amb criteris jurídics, protocols efectius i una posició inequívoca de tolerància zero.